Un Marc Márquez de llegenda venç remuntant 33 posicions

Pol Espargaró sortia amb totes les paperetes per guanyar des de la pole mentre Marc Márquez sortia des de l’última posició per la sanció imposada al xocar amb Simone Corsi en els lliures. De nou la campanada tornava a donar-la el ja campió del món de Moto2 al remuntar des de l’última a la primera posició en una gran carrera espectacular secundat per altres dos espanyols, Julito Simón i Nico Terol. Tots tres ens han donat una carrera èpica que és el perfecte fermall per a la temporada 2012.

Nico Terol es posava primer després de la sortida, la seva primera vegada al comandament d’una carrera en Moto2, i Marc Márquez es berenava 20 posicions com si fossin pipes en tan sols un parcial. En acabar la primera volta els nostres els feien realment bé amb Terol a la primera plaça, Pol Espargaró segon, Julito Simón quart, Jordi Torres vuitè, i Márquez ja rodava el desè segon. Mentrestant, el pilot valencià del Mapfre Aspar s’escapava obrint forat fins als dos segons sobre el duo format per Pol Espargaró i Julito Simón, que es col·locava a la seva roda.

Per darrere Marc Márquez continuava la seva escalada fins estancar al costat de Jordi Torres al voltant de la novena plaça durant uns girs. Pol Espargaró amb molts problemes en aigua perdia la segona plaça i caient fins a la quarta per darrere de Simone Corsi, deixant a Julito Simón en solitari que començava a donar caça a Nico Terol. El circuit començava a assecar-se mostrant un carril molt clar en algunes parts del traçat que presagiava que els pneumàtics d’aigua començarien a tenir problemes i per això els pilots van començar a buscar les zones del traçat més humides.

A falta de 20 voltes Julito Simón aconseguia contactar amb Nico Terol a força de voltes ràpides i res més arribar-hi es posava líder i començava a tirar amb força. Mentrestant, per darrere Pol Espargaró se n’anava a terra tocant a Simone Corsi deixant-nos una de les imatges més espectaculars del cap de setmana mentre s’arrossegava per terra agafat als semimanillars sense deixar anar l’embragatge i donant cops de gas per intentar que no se li calés la moto, però caient fins a la vintena posició. Per sort, va ser capaç de remuntar fins al vuitè lloc.

L’escapada de Julito Simón començava a donar els seus fruits deixant despenjat a Terol despenjat en terra de ningú amb set segons fins al tercer classificat, mentre tornava a ploure sobre l’asfalt valencià provocant la caiguda de Javier Ximeón i poc després la de Johan Zarco posant en safata a Marc Márquez la cinquena plaça per darrere de Dominique Aegerter i Gino Rea. Amb aquesta últim va tenir un lleuger toc que provocava la sortida de pista del català, que es va encendre de nou, va recuperar la distància i els va passar com una exhalació sense concessions i després d’un lleuger contratemps amb Aegerter.

A la següent volta Gino Rea s’anava a terra i Marc Márquez marcava diverses voltes ràpides de carrera consecutives retallant 8 o 9 dècimes per volta a Nico Terol i arribant en alguns punts a ser dos segons més ràpid que el valencià. La fam de Márquez no té límits i es va tirar a per Terol escassos segons després de contactar avançant amb contundència i prenent potser més riscos dels que caldria esperar, però volia sortir últim en la seva última carrera a Moto2 i guanyar.

Les declaracions d’Emilio Alzamora descriuen perfectament l’opinió generalitzada sobre Márquez: “No tenim paraules sobre el que està fent el Marc, és increïble”.

A falta de 6 voltes i amb una diferència a favor de Julito Simón de 5 segons Marc Márquez començava a retallar a raó de gairebé un segon per volta a força de noves voltes ràpides aconseguint contactar amb el líder a falta de tres voltes. La resistència de Julito Simón no va donar els seus fruits i en la recta de meta poc va poder fer més que mirar com la Suter de CatalunyaCaixa li cremava els adhesius del carenat per la banda esquerra.

El de Villacañas va intentar lluitar amb Márquez i va procurar ser l’ombra del català, però el proper pilot d’HRC Honda és una llegenda viva amb molt camí per davant, i va aconseguir anar-se’n de Moto2 com un gran campió remuntant 33 posicions després de sortir últim. No és normal el d’aquest noi. Acompanyant-lo en el pòdium finalment un nou triplet 100% espanyol amb Julito Simón segon i, a més de 10 segons, Nico Terol tercer.

Motorpasionmoto