No hi havia cap dubte, però per si de cas Marc Márquez ha tornat a fer avui a Xest una exhibició de pilotatge a l’abast de molt pocs, només els elegits. Marc, que sortia l’últim a la graella, el 33, a causa d’una sanció, ha avançat a 22 pilots en la primera volta, cosa mai vista. La victòria de Márquez, ja campió i sense res en joc, ha estat un veritable fita esportiva, que ha aixecat l’admiració general i que li serveix com a carta de presentació per al seu debut, dimarts que ve, amb l’Honda de MotoGP, on ja se l’espera amb curiositat i respecte.
-Ahir ens enredaste bé enredats, quan ens vas dir que no esperéssim una remuntada com la del Japó.
Però, és que no em coneixeu o què? (Rialles).
-Es acaben els adjectius qualificatius, ens tens a la sorpresa permanent, ¿et sorprens a tu mateix?
Avui m’he sorprès a mi mateix, més que res perquè quan he vist en el warm up que plovia he pensat que no podria ser, amb aigua costa més avançar. Però he fet una sortida perfecta, en la primera i segona revolt he passat a molts pilots i després, la veritat, ja m’he vist allà, barallant amb Aegerter, Rea, Zarco, els passava i semblava que em volien tornar a passar, però un cop m’he posat davant d’ells he vist que podia anar més ràpid. No volia cometre errors, però quan he tingut camí lliure he anat al límit. Estava molt lluny, sabia que anava tercer i si em estigués jugant el títol potser hagués aguantat, però com que no era així he pensat d’anar al límit per veure fins on era capaç d’arribar. Ha estat una cursa molt bona. M’alegro molt també per Julito i Terol, que han fet una temporada de pencaires i acabar al podi és un gran resultat que es mereixen.
-En quin moment has vist que podies acabar al podi o guanyar la carrera?
Bé, que podia acabar al podi l’he vist en la quarta o cinquena volta, no sé com anava però he vist que tenia molt bon feeling, que podia anar molt més ràpid i encara que estava el desè he pensat que podia arribar. Que podia guanyar només ho he vist quan ja he agafat a Julito, no sabia si ell anava o no al límit, però quan ho he agafat ja he vist que podia guanyar.
-Guanyar a casa, la teva última carrera de Moto2, en mullat … ¿era la cirereta del pastís?
Sí, em volia treure l’espina. Quan he vist que era en mullat ha estat una motivació, per treure l’espina de Le Mans, de Malàisia, en aigua sempre he anat bé, però per una cosa o una altra he caigut. Avui m’he trobat molt bé en aigua.
-Ha estat la millor cursa de la teva vida?
No ho crec, ha estat divertida, se m’ha fet curta, no sé si de les millors, potser Japó en sec i sense esperar-me sortir tan enrere va ser fins i tot millor.
-La carrera la tenies planificada?
No, no, no. Tant Emilio com Santi, quan hem fet la reunió prèvia a la cursa, m’han dit ‘sal i diverteix-te, fes el que saps fer’, sempre Emilio posant aquest punt de sensatesa, no pensant que dimarts vam provar la Moto GP, però bé …
-Has pensat en això durant la carrera?
No, anava molt concentrat en el que estava fent i no he tingut temps. Anava al límit.
-Després del que d’avui, segur que Lorenzo, Pedrosa i Rossi han d’estar ja una mica preocupats de tenir-te ja com a rival. ¿Dimarts vas a tractar de ‘rematar’ donant un bon avís?
No, això són paraules majors, és completament una altra història, si vas amb aquesta mentalitat i aquestes ganes el més fàcil és tenir problemes. De moment estic entusiasmat a provar la moto, en conèixer l’equip, però estem parlant dels millors pilots de la història i del món, així que … allà anirem amb calma i humilitat.
-Avui, després de la victòria, alguns dels teus mecànics han plorat. Molts d’ells no et podran acompanyar MotoGP. Quines sensacions tens al respecte?
L’hi he d’agrair tot moltíssim, no són només mecànics són amics, hem fet una pinya fenomenal i els agraeixo molt els dos anys que m’han brindat, seran inoblidables al llarg de tota la meva carrera.
Motocuatro
