100.- Jorge Lorenzo. Magistral cap de setmana del pilot de Yamaha. Amb una moto feta partint de zero sota les seves indicacions i les de Ramon Forcada, l’espanyol s’ha plantat a Qatar i ha fet la pole i ha guanyat la cursa, triomf de doble valor que li torna al primer pla dels més seriosos candidats al títol. Mai va donar per perduda la cursa, ni quan Stoner era a més de dos segons, ni quan Pedrosa el va avançar com un obús a la recta. Espectacular Lorenzo.
90.- Marc Márquez. El cap, l’amo de la categoria de Moto2, la més espectacular renyida i emocionant, per cert. El de Cervera va saber gestionar la cursa amb habilitat i va esperar el seu moment per donar els dos cops de destral necessaris i llevar-se de damunt a Luthi, primer, i Iannone, després. Abans havia deixat que Pol Espargaró es desgastés tirant de la cursa.
80.- Maverick Viñales. Pilot de raça, fred i calculador. Podria haver guanyant la cursa liderant de principi a fi, però va deixar que el jove Fenati es desfogara unes quantes voltes per estudiar-i comprovar que pasta està fet el seu rival, de bona pasta, per cert. Quan va voler, li va passar i va guanyar sense oposició. Si no passa res estrany el títol té nom.
70.- Dani Pedrosa. Excel·lent el d’Honda. Després d’un cap de setmana complicadíssim diumenge ho va fer de llibre, en el warm up va trobar la posada a punt i en la carrera va tenir opcions de victòria fins al final lluitant amb Lorenzo i Stoner, cosa poc habitual per a un pilot que fins ara defugia el cos a cos i guanyava només quan s’escapava. El seu major agressivitat donarà més espectacle també en les carreres.
60.- Romano Fenati. Apuntin aquest nom, aquest xaval de 16 anys (Ascoli 1996.01.15), campió d’Europa de 125cc que corre per l’equip de la Federació Italiana de Motociclisme, donarà que parlar, li va plantejar una batalla de tu a tu a Maverick Viñales, i la seva actuació va ser valent i llançada.
50.- Pol Espargaró. Gran cursa del pilot del Pons Team però amb una estratègia equivocada. Pol no ha de tirar des del principi i cremar les naus, hagués hagut de intentar-ho i al veure que no podia escapar-se, deixar que fossin els altres els que obrissin camí i degradessin gomes, esperar amagat, al final, la seva oportunitat. De totes maneres ha de saber Pol de fer tercer a Qatar contra pilots com Márquez, Iannone, Luthi, etc, és un resultat extraordinari. Això són 17 carreres i poden passar moltes coses.
40.- Tito Rabat. Gran cursa del català. La seva estratègia va ser bona, mantenir-se en el cap i esperar la seva oportunitat rodant al mateix ritme que els més ràpids. No li va arribar l’oportunitat, però va signar un quart lloc que deixa clara la seva qualitat com a pilot i que va a ser-hi tota la temporada. Guanyarà carreres i gràcies a la seva regularitat i fredor pot estar en la lluita fins al final.
30.- Yamaha Tech3. Gran cursa dels pilots de l’equip satèl·lit de Yamaha, Andrea Dovizioso i Carl Crutchlow. L’italià va estar tota la prova per davant del seu company i liderant el segon grup, per darrere de Lorenzo, Pedrosa i Stoner, però al final el britànic li va ficar el cop de destral. De Andrea sabem que és un pilot amb enorme talent però que està un petit esglaó per sota dels ‘tres magnífics’, de Crutchlow encara no sabem molt bé que és capaç, però em dóna en el nas que va donar més d’un ensurt aquest any ficant-se en les primeres places. Pot ser un dels pilots que donin emoció a les carreres.
20.- L’equip Aspar de Moto2. M’ha sorprès la fluixa actuació dels pilots de l’equip Aspar de Moto2, Toni Elías i Nico Terol, dos campions del món que no es van deixar veure durant la carrera i que han tingut un cap de setmana, en general, molt fluix. De Toni, campió de Moto2 i venint de MotoGP se l’espera en la lluita per les victòries. A Nico, més inexpert en la categoria, cal donar-li un marge de confiança i d’adaptació.
10.- Casey Stoner. Malament l’australià, en una pista que sempre se li ha donat bé, amb la millor moto i amb tot en el lloc després del warm up, no va saber gestionar la cursa. Casey va tractar per tots els mitjans de escapar-se i minar la moral dels seus dos perseguidors, guanyar-los per desànim, sense adonar-se que la seva agressivitat en les primeres voltes estaven fonent els nous pneumàtics Bridgestone. Ningú sabia com anaven a respondre aquestes gomes a partir de la volta nou o deu, però tots creien que anaven a destruir-se. No va fer cas, va sortir a per totes i es va quedar sense gomes en les últimes voltes. A més, diu, li feien mal els braços.
0.- Rossi i Ducati. A la fàbrica de Bolonya ja no saben què fer. Ho han canviat tot, la moto, el motor, la configuració, fins l’ADN ducatista amb el xassís d’alumini de doble biga … pel que sembla, segons m’explica, la relació entre la marca i Valentino Rossi s’ha refredat a límits perillosos, ja ningú dubta que tots dos estan esperant que acabi el contracte i desitjar-se bona sort, el cas serà veure si això succeeix a final de temporada o abans. Que ningú ho descart. Valentino no va i no es jugarà la vida sobre una moto indomable per ser sisè. Mereix un altre final i estic segur que lluitarà perquè així sigui, però amb una altra moto. La gran orgia tricolor del binomi Rossi-Ducati ni s’ha produït, ni ia l’espera ningú.
