Per Alberto Gómez
És massa aviat. És cert. Només s’han disputat tres carreres. És cert. Marc Márquez només pensa a Moto2. També cert. Un títol és un títol. Massa pesca com per perdre mirant a l’horitzó enmig del mar. Però ja es veuen reunions entre camions i maniobres orquestrals en la foscor d’un pàdoc en el qual és difícil amagar petits secrets. És massa aviat. És cert. Però ja emergeixen els primers comentaris sobre futur, les especulacions, els interrogatoris. És un any massa complex més enllà dels tallers o la tecnologia. Els quatre magnífics -incloc a Valentino, sempre magnífic malgrat el que passi d’aquí a endavant- compleixen contracte. I no hi ha moltes motos. Almenys d’aquestes per les que sospiren al motorhome tots els pilots quan somien. I a sobre, per sota, vénen cridant les criatures de Moto2. Especialment Márquez. La seva exuberant pilotatge i un caràcter que té enamorat a bona part de la població són reclams, a part de si aconsegueix el campionat, amb molts quirats per a qualsevol fàbrica. Especialment per a Honda. Especialment per a ella. ¿I Yamaha? Llevat que Repsol pervirtiera la seva relació amb Honda, una cosa indubtable vista la fraternal relació d’ambdues marques, no és el lloc triat. ¿Ducati? Emili Alzamora, expilot, no deixaria mai que Marc es jugués el seu futur amb una moto que, fins ara, només ha pogut domar Stoner i que està apunyalant la reputació de Rossi. A més està Llorenç. Dos espanyols no tindrien cabuda per a un equip de fàbrica que, a més, no està pressionat per un patrocinador. I Jordi i Lin Jarvis desitgen que la seva relació s’estengui el màxim possible. Tots dos van lluitar contra Valentino. I van sortir guanyant. El lloc natural -repeteixo, respectant les intencions de Repsol és Honda. Primer, per l’escrit més amunt. Després, perquè el nen enlluerna Shuhei Nakamoto i té un perfil similar al de Pedrosa però fins i tot amb més ganxo mediàtic. En Alcanyís, l’any passat, després de preguntar-li, durant un sopar d’HRC, a Nakamoto, sobre Márquez i la seva possible vinculació ja en 2012 amb Honda, va riure, va fer una llarga pausa i va dir. “Ha de quedar-se un any més en moto2”. Ho va dir amb el paternalisme i la convicció d’algú que ho tingués ja contractat. Curiós, perquè el 99,99999% del pàdoc ho veia a punt per debutar entre els grans. Hi havia d’aguantar un any. I comprovar si el reglament canviava i cap a on. I l’altre dia una reunió amb Dorna i la MSMA va deixar molt clar que l’única via que li queda a Honda és canviar, d’alguna manera, un reglament que Carmelo Ezpeleta no pensa variar. Honda va dir que no només eren ells els interessats en eliminar la regla antirookies, que hi ha altres equips que ho suggereixen. En Dorna no opinen el mateix i assenyalen a Honda com a instigador. Márquez és massa valuós com per deixar-ho un any relegat a una moto satèl·lit. Perquè aquesta podria ser la sortida natural, com amb Marco Simoncelli a Gresini, o Rossi, aquell any 2000 en què va debutar amb una Honda de 500 de primera fila i l’equip de tècnics que havia deixat Mick Doohan amb la seva jubilació. Però el reglament està instal·lat en un plantejament amb només quatre motos de fàbrica i la idea és mantenir-lo. En HRC ja tenen Stoner, que l’altre dia va dir que no es retiraria aquest any -tot i que, com va publicar algun mitjà, és alguna cosa no molt fiable-; Pedrosa, qüestionat en molts llocs menys per Honda ( “Algú ho faria millor que Dani? Tenim el millor equip possible”, em va comentar Livio Suppo), Bradl, interessant aposta de Nakamoto amb el Team de Lucio Cecchinello; i Bautista que, probablement a finals d’any tindrà un rendiment òptim. Honda faria una moto més, però no el deixaran. Menys ara que Ezpeleta pretén reforçar el concepte CRT i restar protagonisme a les fàbriques. El lloc de Pedrosa no perilla. Ho confirmen Repsol i HRC. I els seus resultats. Estar al podi en cada carrera no és senzill, encara que pugui semblar-ho. I ell està tranquil, tot i que l’incomoda que li preguntin si creu que Márquez podria ser el seu recanvi natural. “En la meva carrera esportiva sempre que he hagut de renovar he sentit el mateix”, va dir a Estoril. Res de nou, perquè cada dos anys sorgeixen els nous interrogants fins que una signatura ho aclareix tot. “És veritat que quan un ha de renovar val el que hagi fet en aquest moment, no el que hagi aconseguit en el passat, cal guanyar-se’l dia a dia i per això intento treure el millor de mi. Tinc menys dificultats per renovar que molts “, va afegir. Una cinquena moto resoldria el greuge. Pintada de CX, de Monlau, del RACC o del FC Barcelona. Al Japó ja s’encarregarien de donar-li material de primera, tècnics de primera i sou de primera. Sense cap dubte.
Motocuatro.com
