Marc Márquez ha aconseguit avui una nova victòria, la desena de deu possibles en la present temporada, igualant les marques de Giacomo Agostini i Mick Doohan, dos dels pilots més llegendaris de la història del motociclisme. L’italià va guanyar deu carreres seguides en les temporades 1968, 1969 i 1970, quan el seu MVAugusta no tenia rival a la pista. L’australià, va vèncer l’estirada deu grans premis en 1998, quan la seva Honda era la millor moto de la graella. Amb només 21 anys Marc està, ara, a un pas de batre aquestes icòniques marques, sent ja el pilot més jove en haver-la aconseguit. Dins d’una setmana tindrà l’oportunitat de sumar, a Brno, el seu onzè triomf consecutiu, rècord absolut en una mateixa temporada. Marc ha sumat, a més, la victòria número 500 del motociclisme espanyol en els mundials, i la 100 en categoria reina (llegeix aquí la informació)
No ha estat Indianapolis, malgrat la seva remodelació, una excepció a la pletòrica i impecable temporada que està duent a terme el jove pilot de Cervera, que a més d’exhibir un pilotatge brillant, s’està mostrant com un rival invencible per als seus perseguidors, que cursa a cursa veuen com la possibilitat que guanyi els 18 grans premis del curs està, cada vegada, més a prop. Amb la remodelació de la pista, aquesta semblava més propícia a les Yamaha, i potser és cert ja que Jorge Lorenzo, que ha arribat a 1.8 segons del català, i Valentino Rossi, que ha entrat a 6.5 segons, han completat el podi. Dani Pedrosa, amb una Honda com la de Marc, ha estat quart, a 10 segons del seu company, una distància complicada de comprendre. Marc lidera el mundial amb 250 punts, ple total, seguit de Pedrosa (161), Rossi (157) i Lorenzo (117).
Semblen ja pocs els arguments que puguin fer pensar que Marc no vagi a guanyar totes les curses del curs. La seva superioritat és aclaparadora, és aclaparadora. La cursa no ha començat bé per al de Cervera, que tot i sortir en la pole s’ha vist superat per Rossi i Andrea Dovizioso al primer revolt, amb Lorenzo enganxat a la seva roda i tractant de passar-li.
L’elecció generalitzada de pneumàtics ha estat el mitjà davant i el dur darrere, excepte Dovizioso que portava el medi en les dues llantes, i Pedrosa, que calçava el dur davant i darrere (aquesta pot ser una de les explicacions de tanta diferència amb Marc).
Valentino ha tirat a mort en les primeres voltes, conscient que era la seva única oportunitat de guanyar, anar-se’n i mantenir l’avantatge. No obstant això Dovizioso ho ha posat difícil i li ha emprenyat durant quatre voltes, fins que li ha passat, dilapidant un avantatge de 0.8 amb Márquez, que anava tercer. En una d’aquestes refregues, Valentino i Dovi s’han tocat, el que han aprofitat Márquez i Lorenzo per passar-los, Valentino ha esgotat en la següent corba i ha recuperat la segona plaça, al límit. Encara ha aconseguit l’italià tornar a passar a Marc i agafar la davantera, anava al màxim, al límit i ha mantingut el primer lloc fins a la volta nou.
En aquest moment Lorenzo ha apurat una frenada a final de recta per posar-se primer, però tan ajustat que ha anat una mica llarg i Marc l’ha superat, quedant Valentino tercer. L’italià encara ha passat una vegada més a Jorge per anar-se a per Marc, però ja no hi hauria oportunitat.
En la volta 11 Jorge gairebé cau, però ha mantingut la verticalitat però ha perdut unes dècimes amb Valentino. Marc ja anava escapat a mig segon de l’italià. En dos girs l’avantatge s’ha anat ja a un segon, Marc tenia un ritme demolidor i Rossi no podia seguir-lo. Per darrere Dovizioso, amb els mitjans, ja havia perdut empenta, i Pedrosa li havia passat per posar-se quart i anar-se’n a per Lorenzo. Però el mallorquí s’ha refet de l’intent de caiguda i en la volta 14 ha passat a Rossi, l’avantatge de Marc ja era de 1.2 segons. Valentino ha fet encara un parell d’intents per tornar a aconseguir al seu company, però no ho ha aconseguit. Per davant Marc anava ja a 1.7, faltaven deu voltes per al final.
Han estat els últims deu girs una sínia, en què ningú ha canviat de posició. Marc liderant amb un avantatge estabilitzada en els dos segons, Lorenzo segon cada vegada més lluny de Valentino; Pedrosa sense poder retallar l’italià i, per darrere, Pol Espargaró ja cinquè després de superar a Dovizioso, que al seu torn ha acabat sent superat per Smith.
Al final victòria clara de Marc amb 1.8 sobre Lorenzo i 6,5 sobre Rossi, triomf tranquil i sense sobresalts, superioritat absoluta i domini aclaparador. La cursa, tot i no ser massa accidentada, ha patit fins a vuit retirades, entre elles les d’Álvaro Bautista després d’un cap de setmana nefast, Aleix Espargaró, Héctor Barberá i l’alemany Stefan Bradl.
Motocuatro.com
